Reflexions sobre el Vicks Vaporub

Com tots els assassins nord-americans, jo també he llegit "The Catcher in the Rye", "El guardián entre el centeno", o com es digui en la traducció catalana. El que més em va impressionar és que no recordo quin personatge de la novel.la de Salinger "tenía la habitación llena de pastillas y medicamentos y olía a Vicks Vaporub".
Quan vaig llegir això em vaig quedar sorprès. Va ser un shock descobrir que Vicks Vaporub no era una empresa catalana, como jo sempre havia pensat, com La Caixa o la Damm. Al principi vaig voler enganyar-me durant un temps i vaig decidir que aquella referència era una llicència del traductor. ¡Però no! Anys més tard vaig llegir un altre llibre de Salinger, "Franny and Zoey", i en un moment en que Zoey, una de les protagonistes, obre l´armari dels medicaments, es pot veure (o llegir) que, entre altres coses, l´armari conté "una caja pequeña, sin etiqueta, de supositorios de glicerina, gotas nasales Vicks, Vicks Vaporub"...
Ja no podia continuar enganyant-me més, així que armat de valor vaig decidir buscar la veritat i vaig averiguar que Vicks Vaporub és un producte de la casa Vicks, que pertany a Procter and Gamble, amb seu als Estats Units. La catalanitat de Vicks Vaporub està, doncs, descartada per sempre.
Llegir ens dóna moltes vegades satisfaccions inigualables; en altres, com en aquest cas, també pot produir disgustos. Els motius de la fixació de Salinger amb el Vicks Vaporub, d´altra banda, se m´escapen.