mercoledì, maggio 25, 2005

Abril Matrix

Bebí de un trago mi vaso de leche, miré a Abril y pregunté:

-¿Qué haremos esta noche?
-¿Es necesario que hagamos algo? --respondió ella.

Abril era muy así. Habría sido una excelente guionista para películas del tipo “Matrix” o sandeces similares, de esas en que uno de los personajes pregunta:

-¿Qué es Matrix?

Y un cretino con aspecto místico responde:

-La pregunta no es qué es Matrix, sino por qué.

Gilipolladas de guionista que no acaba de entender su propio guión y que pretende disimular dándole un toque trascendentaloie. Si yo pudiera dinamitar “Matrix”, por ejemplo, el guión sería así:

-¿Qué es Matrix? -pregunta Neo.
-La pregunta no es qué es Matrix, sino por qué --responde Morfeo.
-De acuerdo -dice Neo- ¿Por qué?
-¿Por qué qué? -responde Morfeo ajustándose sus gafas- No te entiendo. ¿A qué te refieres?
-Eres un imbécil -exclama Neo.
-¿Imbécil yo? Mira que te acuchillo, niñato -grita Morfeo.

Eso haría con el guión de “Matrix”. Pero, ¿y con el de mi vida con Abril?

8 Comments:

Blogger kaneshiro said...

BUahhhh què bo! Quin tip de riure!!! Tot i que no coincideixo que el guió de Matrix ni el resultat final (almenys la 1) sigui una "gilipollez o sandez", personalment m'agrada molt i desitjaria que em passés una cosa similar, que algun dia adormida sobre el meu ordinador algú em vingués a buscar i em digués que tot és una mentida, que tota la merda que ens envolta no és real, és encara pitjor però podrem ser lliures. Res de feina, responsabilitats laborals o acadèmiques perquè hauríem de lluitar contra la fi dels nostres dies.

4:08 PM  
Blogger sp_spp said...

oooooohhh!!! jenny, ens hem posat transcedentals! Matrix és una gran película de ciència ficció, tot i que també es podria dir que és "realista", té uns missatges molt interessants!
però, això sí, el text del jordi, collonut, com sempre!
Sobre el guió de la vida amb l'Abril, crec que ja està escrit des de fa molt de temps... no sé si m'equivoco, i si és així, corregeix-me si et plau, però crec que el protagonista de tots els teus relats que manté una relació amb l'Abril sembla sortit d'una tragèdia grega (amb l'excepcionalitat del cinisme). És un personatge predestinat des del començament a un destí "fatal", o encara que no fatal, però que no s'ajusta en cap cas als seus desitjos. I crec que en el fons el personatge ho sap i ho assumeix; ho assumeix cínicament. Per això dic que el guió ja està escrit...

6:40 PM  
Blogger Jordi said...

A la Núria: Doncs ara no sabria què dir-te. Jo diria que no (que no està escrit, vull dir). I a la Jenny: ¿Tu creus que el Neo no té responsabilitats laborals? Però si fins i tot ha de portar uniforme! Totes les feines són iguals, lluitar contra Matrix cada dia també deu cansar, pobre Neo. I a més, aguantar a un jefe il.luminat com el Morfeo. Ufff.

9:47 AM  
Blogger sp_spp said...

Vaja... doncs és la sensació que a mi m'ha arribat de tots els fragments i contes on apareix l'Abril, o si no, fixa't en El dia que me quieras! no sé... segurament m'equivoqui, què m'és dóna.

2:48 PM  
Blogger Jordi said...

No és que t´equivoquis, és que jo sóc molt repetitiu, literàriament sóc com els cogombres (pepino), que sempre tornen. Sóc un "cucumber writer", i quan pujo en una bastida (andamio) em converteixo en un "cucumber writer in the scaffolding".

4:21 PM  
Blogger sp_spp said...

puges a les bastides, jordi? jaja! m'agrada això de cucumber writer! aquesta me l'apunto? el que no sé és quin vegetal seria jo... alguna suggerència? (també acceptem fruites)

11:10 PM  
Blogger Jordi said...

Pujar a les bastides és una de les meves aficions més estimades. Especialment durant les nits de les Festes de Gràcia, bastida que veig, bastida que pujo. I des de dalt. Sobre quin vegetal o fruita podries ser tu, no puc opinar. Això és cosa de cadascú. A la meva germana petita real sempre li dic que és un préssec.

1:27 AM  
Blogger sp_spp said...

Un préssec? jajaja, pobreta! sí, ja trobaré la meva fruita o vegetal, jaja! Això de les bastides durant les Festes de Gràcia és tota una confessió, Jordi! No m'ho esperava de tu... jaja, sí que no m'enganyes...

9:39 AM  

Posta un commento

<< Home