mercoledì, maggio 25, 2005

Abril Matrix

Bebí de un trago mi vaso de leche, miré a Abril y pregunté:

-¿Qué haremos esta noche?
-¿Es necesario que hagamos algo? --respondió ella.

Abril era muy así. Habría sido una excelente guionista para películas del tipo “Matrix” o sandeces similares, de esas en que uno de los personajes pregunta:

-¿Qué es Matrix?

Y un cretino con aspecto místico responde:

-La pregunta no es qué es Matrix, sino por qué.

Gilipolladas de guionista que no acaba de entender su propio guión y que pretende disimular dándole un toque trascendentaloie. Si yo pudiera dinamitar “Matrix”, por ejemplo, el guión sería así:

-¿Qué es Matrix? -pregunta Neo.
-La pregunta no es qué es Matrix, sino por qué --responde Morfeo.
-De acuerdo -dice Neo- ¿Por qué?
-¿Por qué qué? -responde Morfeo ajustándose sus gafas- No te entiendo. ¿A qué te refieres?
-Eres un imbécil -exclama Neo.
-¿Imbécil yo? Mira que te acuchillo, niñato -grita Morfeo.

Eso haría con el guión de “Matrix”. Pero, ¿y con el de mi vida con Abril?

4 Comments:

Blogger Jen said...

BUahhhh què bo! Quin tip de riure!!! Tot i que no coincideixo que el guió de Matrix ni el resultat final (almenys la 1) sigui una "gilipollez o sandez", personalment m'agrada molt i desitjaria que em passés una cosa similar, que algun dia adormida sobre el meu ordinador algú em vingués a buscar i em digués que tot és una mentida, que tota la merda que ens envolta no és real, és encara pitjor però podrem ser lliures. Res de feina, responsabilitats laborals o acadèmiques perquè hauríem de lluitar contra la fi dels nostres dies.

4:08 PM  
Blogger Jordi said...

A la Núria: Doncs ara no sabria què dir-te. Jo diria que no (que no està escrit, vull dir). I a la Jenny: ¿Tu creus que el Neo no té responsabilitats laborals? Però si fins i tot ha de portar uniforme! Totes les feines són iguals, lluitar contra Matrix cada dia també deu cansar, pobre Neo. I a més, aguantar a un jefe il.luminat com el Morfeo. Ufff.

9:47 AM  
Blogger Jordi said...

No és que t´equivoquis, és que jo sóc molt repetitiu, literàriament sóc com els cogombres (pepino), que sempre tornen. Sóc un "cucumber writer", i quan pujo en una bastida (andamio) em converteixo en un "cucumber writer in the scaffolding".

4:21 PM  
Blogger Jordi said...

Pujar a les bastides és una de les meves aficions més estimades. Especialment durant les nits de les Festes de Gràcia, bastida que veig, bastida que pujo. I des de dalt. Sobre quin vegetal o fruita podries ser tu, no puc opinar. Això és cosa de cadascú. A la meva germana petita real sempre li dic que és un préssec.

1:27 AM  

Posta un commento

<< Home