domenica, luglio 10, 2005

Si arribeu

Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós del que m'hàgiu avançat,
que no em sabré resignar a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist i jo no podré mirar:
la fondària dels rius que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no podré estimar,
la immensitat d'un cel en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no podré amarinar.
No em doneu consol, no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo,
estic gelós i content, molt gelós i content
de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant, només un vianant.

(Lluís Llach: Si arribeu, 1974)

Etichette:

4 Comments:

Anonymous Anonimo said...

Molt maca la cançó...m'hi apunto a la llista de gelosos... bé, maca la lletra, doncs no sé com sona. La tens? me la podries passar... Després de molt resistir-me a ficar-me en aquesta mena de "foro", no me'n puc estar... al cap i a la fi passo molt bones estones llegint la web...

8:54 PM  
Blogger sp_spp said...

jo també m'apunto a la llista de gelosos... molt bona cançó jordi, molt bella, i molt certa! ;p

9:25 PM  
Blogger Jordi said...

Usuari anònim, et passaria la cançó amb molt de gust, però no sé qui ets, encara que m´agrada que t´agradi la web

9:52 PM  
Anonymous Anonimo said...

La canço es acollonant. Fa esgarrifança de fins a quin punt mi puc arribar a identificar. Una de les meves fantasies impossibles consisteix en cantar-la amb el Lluis Llach!
Molt bona la web!

12:31 PM  

Posta un commento

<< Home